No ho podem tocar perquè ja no està aquí. El passat ja no existeix més, i només viurà en el record, en la memòria de qui vulgui recordar-lo. El passat és una completa il·lusió, un miratge, un buit. No n’hi ha res aquí en realitat.

El passat és l’única cosa que ens uneix. Les nostres experiències junts són les que defineixen el que som. Però tot això no existeix. Va succeir, sens dubte, però això ha quedat enrere.

Només hi ha una forma de perpetuar el nostre passat, i aquesta és, convertint-lo en el nostre present, en el nostre futur.

Vàrem estar muscle amb muscle alguna vegada, però avui no estàs al meu costat. Les coses van canviar, no perquè el destí o la vida ho volguessin així, sinó perquè nosaltres l’hem permès. És això el que vols?